Des de Més Poble CUP som conscients que el programa de Festa Major sempre ha guardat un espai al Grup de Recerques Històriques, qui amb tota llibertat decideix el contingut dels seus articles que es publiquen al programa. Ara bé, enguany, l'article sobre el Manuel Herrando creiem que és una ocasió perduda... De fet, ho pensem nosaltres i també alguns veïnes i veïnes del poble que ens han fet arribar la seva indignació.

El text comença qualificant-lo de persona extraordinària perquè malgrat el temps és molt present per a moltes persones del poble. El què creiem que no queda reflectit prou és el perquè. L'Herrando (com el coneixia i el coneix la gent de poble) va ser el representant del règim feixista del general Franco. I aquest càrrec el va exercir durant molts anys i amb tota la potència. I això també cal dir-ho.Hi ha una extensa explicació sobre la seva vesant com a empresari i “benefactor”, sense cap mena de referència a com tractava a les persones, les condicions laborals, la contaminació que provocava la seva activitat industrial, etc.

El text opta per adjuntar un seguit de fotografies que volen explicar el personatge. Ens ha cridat l'atenció que hi hagin diverses fotografíes en què està amb el rector del poble. Precisament amb el rector que va amenaçar amb una pistola i va estripar els botons de la sotana perquè aquest havia inaugurant, amb una bandera catalana, una exposició de fotografies que havien fet la colla de jovent “els pipies” sobre el treball al poble . I estem parlant dels anys 60.

És una llàstima que no s'hagi aprofitat l'ocasió, per intentar ser més objectiu en la representació de la figura del Manuel Herrando, i s'hagi optat en canvi per un redactat al nostre entendre tou, que només serveix per banalitzar sobre la seva persona. Presentant-lo amb una cara amable obviant la seva part més fosca. Moltes sabem que va suposar la dictadura franquista pel nostre poble, i escrits com aquests no ajuden a dignificar totes aquelles persones que van lluitar per la defensa dels drets col·lectius, els valors de la llibertat i la justícia social.

La dictadura franquista es va imposar per la força després d'un cop d'estat militar contra el govern legítim de la II República, i que va provocar una tràgica guerra civil provocant la mort de centenars de milers de persones. Una de les principals característiques d'aquests anys de dictadura va ser la sistemàtica repressió que les autoritats franquistes, com el Manuel Herrando, van exercir ja des d'un primer moment i que van continuar un cop acabada la guerra. Això explica la fugida cap a l'exili de milers de persones, per por a patir les ràtzies d'aquest règim autoritari. Moltes persones van ser afusellades, moltes d'altres empresonades o bé deportades. Aquella guerra va suposar també la misèria que va patir la població civil davant la manca de queviures i subministraments, entre ells les primeres matèries més bàsiques.

En definitiva, el franquisme, sobretot al llarg del període 1939-1959, es caracteritzà per la por, la repressió política i social, el control ideològic i moral de la població, la pobresa i la manca de les llibertats i drets humans més elementals, tant individuals com col·lectius. Això permetia al govern, entre altres coses, perseguir la llengua i la cultura catalanes i acabar amb els drets sindicals i laborals de la classe treballadora.

Es tracta, doncs, d'un període fosc per a una majoria de ciutadans i ciutadanes, que no es podien expressar lliurement, alhora que permetia la fortuna d'alguns dels que col·laboraren activament amb el règim.

Queda clar que la transició política espanyola és una llosa que arrosseguem i que no ens permet, encara, dir les coses pel seu nom. Esperem que ens hem puguem deslliurar aviat.

Definició de franquisme extret del portal memoria.cat.

Juliol de 2016